dihuité

Potser volíeu: dihuite

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: valencià /di.wiˈte/

Numeral

← 17é	18é		19é →
Cardinal: Ordinal:		díhuit dihuité

dihuité m. ‎(femení dihuitena, plural masculí dihuitens, plural femení dihuitenes)

1. (ordinal, partitiu, valencià) Forma alternativa de divuitè.

Nom

dihuité m. ‎(plural dihuitens)

1. (valencià) Forma alternativa de divuitè.

Miscel·lània

• Síl·labes: di·hui·té (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV