diluviar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /di.ɫu.βiˈa/, balear /di.ɫu.viˈa/
Occidental:	nord-occidental /di.ɫu.βiˈa/
	valencià /di.ɫu.viˈaɾ/, /di.ɫu.βiˈa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: diluvià
• Etimologia: Del llatí diluviare.

Verb

diluviar intr. impers.

1. Ploure a bots i barrals.

Conjugació

Com a verb que designa un fenomen natural és impersonal usat només en tercera persona del singular. Altres temps es podrien usar en sentit metafòric o per personificació fictícia.

Primera conjugació regular, amb hiat entre el radical i la desinència, defectiva

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	diluviar			haver diluviat
gerundi	diluviant			havent diluviat
participi	diluviat, diluviada, diluviats, diluviades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	diluvio	diluvies	diluvia	diluviem	diluvieu	diluvien
	diluvie						val
	diluviï						sept
					diluviau		bal, alg
	diluvii			diluviam			bal
imperfet	diluviava	diluviaves	diluviava	diluviàvem	diluviàveu	diluviaven
passat simple	diluvií	diluviares	diluvià	diluviàrem	diluviàreu	diluviaren
futur	diluviaré	diluviaràs	diluviarà	diluviarem	diluviareu	diluviaran
condicional	diluviaria	diluviaries	diluviaria	diluviaríem	diluviaríeu	diluviarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	diluviï	diluviïs	diluviï	diluviem	diluvieu	diluviïn
	diluvie	diluvies	diluvie			diluvien	occ, bal
imperfet	diluviés	diluviessis	diluviés	diluviéssim	diluviéssiu	diluviessin
		diluviesses		diluviéssem	diluviésseu	diluviessen
	diluviàs	diluviassis	diluviàs	diluviàssim	diluviàssiu	diluviassin	bal
		diluviasses		diluviàssem	diluviàsseu	diluviassen	val, bal (1)
	diluviara	diluviares	diluviara	diluviàrem	diluviàreu	diluviaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	diluvia	diluviï	diluviem	diluvieu	diluviïn
	–				diluviau		bal, alg
	–		diluvie			diluvien	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	diluviariva	diluviarives	diluviariva	diluviarívem	diluviaríveu	diluviariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	diluviessi		diluviessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	-	-	ha	-	-	-	... diluviat
	-	-		-	-	-
passat perifràstic	-	-	va	-	-	-	... diluviar
	-	-		-	-	-
plusquamperfet	-	-	havia	-	-	-	... diluviat
passat anterior o perifràstic	-	-	hagué	-	-	-	... diluviat
	-	-	va haver	-	-	-
	-	-		-	-	-
futur perfet	-	-	haurà	-	-	-	... diluviat
condicional perfet	-	-	hauria	-	-	-	... diluviat
	-	-	haguera	-	-	-
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	-	-	vagi	-	-	-	... diluviar
	-	-	vaja	-	-	-
perfet	-	-	hagi	-	-	-	... diluviat
	-	-	haja	-	-	-
plusquamperfet	-	-	hagués	-	-	-	... diluviat
	-	-		-	-	-
	-	-	haguera	-	-	-
passat anterior perifràstic	-	-	vagi haver	-	-	-	... diluviat
	-	-	vaja haver	-	-	-

Paradigmes de flexió: diluvio, diluvia, diluviem

Traduccions

Traduccions

• Castellà: diluviar ^(es)
• Francès: pleuvoir à verse ^(fr)
• Italià: diluviare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·lu·vi·ar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot