dingú

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /diŋˈɡu/
• Rimes: -u
• Etimologia: Variant de ningú per dissimilació, segle XIX.

Pronom

dingú

1. (col·loquial, central, septentrional i nord-occidental) Forma alternativa de ningú.

   «Els mocadors cobrint-nos mig rostre recordaven vagament la West Fargo and Co. —Tothom quiet! Que no es mogui dingú!» (Jaume Cabré, L'ombra de l'eunuc, 1996)

Miscel·lània

• Síl·labes: din·gú (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB