Català

modifica

dinyar

  1. Forma de l'infinitiu dinyar-la.

Caló català

modifica
  • Pronúncia: /diˈɲa/
  • Etimologia: Del romaní dinja ‎(«donà»), passat dialectal del comú das, del verb del ‎(«donar»).

dinyar ‎(dinjá) ‎(present dinyo, dinyes, imperatiu dinyén)

  1. donar

Descendents

modifica

Vegeu també

modifica