dislocàrem

Potser volíeu: dislocarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /diz.ɫuˈka.ɾəm/
	balear /diz.ɫoˈka.ɾəm/, /diz.ɫuˈka.ɾəm/
Occidental:	/diz.ɫoˈka.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

dislocàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de dislocar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb dislocar.

Variants

• [2] disloquéssim, disloquéssem, dislocàssim, dislocàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·lo·cà·rem (4)
• Heterograma de 10 lletres (acdeilmors)