dislocàssiu

Català

Verb

dislocàssiu

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb dislocar.

Variants

• disloquéssiu, disloquésseu, dislocàsseu, dislocàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·lo·càs·siu (4)