dislocàsseu

Català

Verb

dislocàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb dislocar.

Variants

• disloquéssiu, disloquésseu, dislocàssiu, dislocàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·lo·càs·seu (4)