dissuadiguéreu

Català

Verb

dissuadiguéreu

1. (col·loquial balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de dissuadir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb dissuadir.

Variants

• [1] dissuadíreu
• [2] dissuadiguésseu, dissuadíssiu, dissuadísseu, dissuadíreu