distén

Català

Verb

distén

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de distendre.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb distendre.

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·tén (2)
• Heterograma de 6 lletres (deinst)
• Anagrames: destín, tendís