distraiéveu

Català

Verb

distraiéveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de distraure.

Variants

• distraíveu, distraívou, distrèieu, distréieu

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·tra·ié·veu (4)