doctorar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /duk.tuˈɾa/
	balear /dok.toˈɾa/, /duk.tuˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /dok.toˈɾa/
	valencià /dok.toˈɾaɾ/, /dok.toˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: doctorà
• Etimologia: Del baix llatí doctōrāre, segle XVI.

Verb

doctorar trans., pron. ‎(pronominal doctorar-se)

1. Atorgar el grau de doctor.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	doctorar			haver doctorat
gerundi	doctorant			havent doctorat
participi	doctorat, doctorada, doctorats, doctorades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	doctoro	doctores	doctora	doctorem	doctoreu	doctoren
	doctore						val
	doctori						sept
	doctor				doctorau		bal, alg
				doctoram			bal
imperfet	doctorava	doctoraves	doctorava	doctoràvem	doctoràveu	doctoraven
passat simple	doctorí	doctorares	doctorà	doctoràrem	doctoràreu	doctoraren
futur	doctoraré	doctoraràs	doctorarà	doctorarem	doctorareu	doctoraran
condicional	doctoraria	doctoraries	doctoraria	doctoraríem	doctoraríeu	doctorarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	doctori	doctoris	doctori	doctorem	doctoreu	doctorin
	doctore	doctores	doctore			doctoren	occ, bal
imperfet	doctorés	doctoressis	doctorés	doctoréssim	doctoréssiu	doctoressin
		doctoresses		doctoréssem	doctorésseu	doctoressen
	doctoràs	doctorassis	doctoràs	doctoràssim	doctoràssiu	doctorassin	bal
		doctorasses		doctoràssem	doctoràsseu	doctorassen	val, bal (1)
	doctorara	doctorares	doctorara	doctoràrem	doctoràreu	doctoraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	doctora	doctori	doctorem	doctoreu	doctorin
	–				doctorau		bal, alg
	–		doctore			doctoren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	doctorariva	doctorarives	doctorariva	doctorarívem	doctoraríveu	doctorariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	doctoressi		doctoressi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... doctorat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... doctorar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... doctorat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... doctorat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... doctorat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... doctorat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... doctorar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... doctorat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... doctorat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... doctorat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: doctoro, doctora, doctorem
Vocal rizotònica: /o/

Traduccions

Traduccions

• Castellà: doctorar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: doc·to·rar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC