• Pronúncia(i): /ˈdɔ.loː/
  • Etimologia: Del protoitàlic *dolaō, de l'arrel protoindoeuropea *delh₁- («tallar, separar»), cognat del verb doleō.

dolō ‎(1a present?), dolās ‎(2a present), dolāre ‎(infinitiu), dolāvī ‎(perfet), dolātum ‎(supí)

  1. tallar amb destral, jo tallo

Vegeu també

modifica
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wortenbuch, 1959, p.194-196