Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /du.pɫi.keˈɣe.sen/
  • Rimes: -esen

dupliqueguessen

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb duplicar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] dupliquessin, dupliquessen, duplicassin, duplicassen o duplicaren.