Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /du.pɫi.keˈɣe.ses/
  • Rimes: -eses

dupliqueguesses

  1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb duplicar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] dupliquessis, dupliquesses, duplicassis, duplicasses o duplicares.