duraies

Català

Verb

duraies

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de durar.

Miscel·lània

• Síl·labes: du·ra·ies (3)
• Heterograma de 7 lletres (adeirsu)
• Anagrames: eduiràs, riuades