duratiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /du.ɾəˈtiw/, occidental /du.ɾaˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: De durar i el sufix -tiu, formació culta analògica del llatí dūrātus, participi de dūrō.

Adjectiu

duratiu m. ‎(femení durativa, plural masculí duratius, plural femení duratives)

1. Que dura.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: du·ra·tiu (3)
• Anagrama: traduïu

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB