Potser volíeu: eco-

Català

modifica
Oriental: central /ˈɛ.ku/
balear /ˈɛ.ko/, /ˈɛ.ku/
Occidental: /ˈɛ.ko/
  • Rimes: -ɛko
  • Homòfon: ecu
  • Etimologia: Del llatí ēchō («eco»), segle XVII, del grec antic ἠχώ (ēkhṓ, «eco»), de ἠχή (ēkhḗ, «so»).

eco m. (plural ecos)

  1. So reflectit que és sentit novament per l'observador inicial.
  2. (figurat) Repetició dels sons, paraules, etc. d'algú altre.

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: e·co (2)

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /ˈe.ko/
Americà: alt /ˈe.k(o)/, baix /ˈe.ko/
  • Rimes: -eko
  • Etimologia: Del llatí echo.

eco m. (plural ecos)

  1. eco

Derivats

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: e·co (2)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre eco
  • Pronúncia: /ˈɛ.ko/
  • Etimologia: Del llatí echo.

eco m. (plural ecos)

  1. eco

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: e·co (2)
  • Anagrama: ceo (alfagrama)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre eco
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre eco