efeminàreu

Potser volíeu: efeminareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.fə.miˈna.ɾəw/, occidental /e.fe.miˈna.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

efeminàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de efeminar.

   [Vosaltres/vós] efeminàreu o vau/vàreu efeminar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb efeminar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] efeminéssiu, efeminésseu, efeminàsseu, efeminàssiu o efeminàreu.