Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /e.fe.mi.neˈɣes/

efeminegués

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb efeminar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] efeminés, efeminàs o efeminara.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: e·fe·mi·ne·gués (5)