Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /e.fe.mi.neˈɣe.sen/
  • Rimes: -esen

efemineguessen

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb efeminar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] efeminessin, efeminessen, efeminassin, efeminassen o efeminaren.