Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ə.ɫəˈtiw/, occidental /e.ɫaˈtiw/
  • Rimes: -iw
  • Etimologia: Del llatí elatīvus, de elātus, participi de efferō ‎(«endur-se»).

elatiu m. ‎(plural elatius)

  1. Cas gramatical locatiu en certes llengües que adopta una paraula que expressa procedència des de dins d'un lloc o final d'una acció o d'un període de temps.
    poika tulee kaupungista
    en finès, el nen ve de la ciutat (kaupungista és l'elatiu de kaupunki, ciutat)

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: e·la·tiu (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aeiltu)

Vegeu també

modifica