elocutio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /eː.lɔˈkʊ.tɪ.oː/
• Etimologia: De elocutus, participi de eloquor.

Nom

ēlocutiō f. ‎(genitiu ēlocutiōnis)

1. elocució

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ēlocutiō	ēlocutiōnēs
Vocatiu	ēlocutiō	ēlocutiōnēs
Acusatiu	ēlocutiōnem	ēlocutiōnēs
Genitiu	ēlocutiōnis	ēlocutiōnum
Datiu	ēlocutiōnī	ēlocutiōnibus
Ablatiu	ēlocutiōne	ēlocutiōnibus