• Pronúncia(i): /eː.lɔˈkwɛn.tɪ.a/
  • Etimologia: Derivat de ēloquēns.

ēloquentia f. ‎(genitiu ēloquentiae)

  1. eloqüència

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu ēloquentia ēloquentiae
Vocatiu ēloquentia ēloquentiae
Acusatiu ēloquentiam ēloquentiās
Genitiu ēloquentiae ēloquentiārum
Datiu ēloquentiae ēloquentiīs
Ablatiu ēloquentiā ēloquentiīs


Adjectiu

modifica

ēloquentia

  1. nominatiu neutre plural de ēloquēns
  2. vocatiu neutre plural de ēloquēns
  3. acusatiu neutre plural de ēloquēns