eloqüència

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ɫuˈkwɛn.si.ə/
	balear /ə.ɫoˈkwɛn.si.ə/, /ə.ɫuˈkwɛn.si.ə/
Occidental:	/e.ɫoˈkwɛn.si.a/

• Rimes: -ɛnsia
• Etimologia: Del llatí ēloquentia.

Nom

eloqüència f. ‎(plural eloqüències)

1. Facultat de tenir el talent de la paraula, de parlar amb facilitat i eficàcia per a delectar, commoure, i especialment persuadir els oients.

Sinònims

• retòrica

Traduccions

Traduccions

• Anglès: eloquence ^(en)
• Castellà: elocuencia ^(es)
• Francès: éloquence ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·lo·qüèn·ci·a (5)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• eloqüència. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.