emo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɛ.moː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *h₁em- («agafar, distribuir»).

Verb

emō ‎(1a present^?), emis ‎(2a present), emere ‎(infinitiu), ēmī ‎(perfet), ēmptum ‎(supí)

1. comprar

   Ex.:Quantīs haec poma ēmisti? , (traducció:«Quant t'ha costat la fruita que has comprat?»)

Derivats

caveat ēmptor coemō cōmō dēmō dirimō ēmptīcius ēmptiō

ēmptitō ēmptor ēmpturiēns ēmptus eximō interimō perimō

pōmus praeemō praemium prōmō redimō sūmō