Català
Modifica

VerbModifica

sumo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sumar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb sumar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb sumar

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈsu.mo/
  • Rimes: -umo

AdjectiuModifica

sumo m. ‎(femení suma, plural masculí sumos, plural femení sumas)

  1. summe

VerbModifica

sumo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb sumar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: su·mo (2)


Esperanto
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈsu.mo/

NomModifica

sumo ‎(acusatiu sumon, plural sumoj, plural acusatiu sumojn)

  1. addició, suma


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈsuː.moː/
  • Etimologia: Del prefix sub- i emō

VerbModifica

sūmō ‎(1a present?), sūmis ‎(2a present), sūmere ‎(infinitiu), sūmpsī ‎(perfet), sūmptum ‎(supí)

  1. agafar, endur-se
  2. assumir, prendre, adoptar
    Sumere virilem togam.
    Prendre la toga viril
  3. consumir, gastar
    Minus sumptum est sex minis.
    Ens hem gastat menys de sis mines.
  4. emprendre
    Omne bellum sumi facile, ceterum aegerrime desinere.
    Tota guerra és fàcil d'emprendre, el difícil és posar-hi fi.

DerivatsModifica