sumo
Català
modificaVerb
modificasumo
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sumar.
- (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb sumar.
- (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb sumar.
Variants
modificaMiscel·lània
modificaCastellà
modificaAdjectiu
modificasumo m. (femení suma, plural masculí sumos, plural femení sumas)
Verb
modificasumo
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: su·mo (2)
Esperanto
modifica- Pronúncia(i): /ˈsu.mo/
Nom
modificasumo (acusatiu sumon, plural sumoj, plural acusatiu sumojn)
Llatí
modificaVerb
modificasūmō (1a present?), sūmis (2a present), sūmere (infinitiu), sūmpsī (perfet), sūmptum (supí)
- agafar, endur-se
- assumir, prendre, adoptar
- Sumere virilem togam.
- Prendre la toga viril
- consumir, gastar
- Minus sumptum est sex minis.
- Ens hem gastat menys de sis mines.
- emprendre
- Omne bellum sumi facile, ceterum aegerrime desinere.
- Tota guerra és fàcil d'emprendre, el difícil és posar-hi fi.