sumo
Català
modifica
Verb modifica
sumo
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sumar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb sumar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb sumar
Variants modifica
Miscel·lània modifica
Castellà
modifica
Adjectiu modifica
sumo m. (femení suma, plural masculí sumos, plural femení sumas)
Verb modifica
sumo
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: su·mo (2)
Esperanto
modifica
- Pronúncia(i): /ˈsu.mo/
Nom modifica
sumo (acusatiu sumon, plural sumoj, plural acusatiu sumojn)
Llatí
modifica
Verb modifica
sūmō (1a present?), sūmis (2a present), sūmere (infinitiu), sūmpsī (perfet), sūmptum (supí)
- agafar, endur-se
- assumir, prendre, adoptar
- Sumere virilem togam.
- Prendre la toga viril
- consumir, gastar
- Minus sumptum est sex minis.
- Ens hem gastat menys de sis mines.
- emprendre
- Omne bellum sumi facile, ceterum aegerrime desinere.
- Tota guerra és fàcil d'emprendre, el difícil és posar-hi fi.