Català

modifica

sumo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sumar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb sumar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb sumar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈsu.mo/
  • Rimes: -umo

Adjectiu

modifica

sumo m. ‎(femení suma, plural masculí sumos, plural femení sumas)

  1. summe

sumo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb sumar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: su·mo (2)

Esperanto

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈsu.mo/

sumo ‎(acusatiu sumon, plural sumoj, plural acusatiu sumojn)

  1. addició, suma
  • Pronúncia(i): /ˈsuː.moː/
  • Etimologia: Del prefix sub- i emō.

sūmō ‎(1a present?), sūmis ‎(2a present), sūmere ‎(infinitiu), sūmpsī ‎(perfet), sūmptum ‎(supí)

  1. agafar, endur-se
  2. assumir, prendre, adoptar
    Sumere virilem togam.
    Prendre la toga viril
  3. consumir, gastar
    Minus sumptum est sex minis.
    Ens hem gastat menys de sis mines.
  4. emprendre
    Omne bellum sumi facile, ceterum aegerrime desinere.
    Tota guerra és fàcil d'emprendre, el difícil és posar-hi fi.

Derivats

modifica