empegueïres

Català

Verb

empegueïres

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de empegueir-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb empegueir-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pe·gue·ï·res (5)
• Anagrama: empegueir-se