empenediguésseu

Català

Verb

empenediguésseu

1. (col·loquial) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb empenedir-se.

Variants

• empenedíssiu, empenedísseu

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pe·ne·di·gués·seu (6)