empenedigueves

Català

Verb

empenedigueves

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de empenedir-se.

Variants

• empenedives, empenedies

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pe·ne·di·gue·ves (6)