empenedisqueu

Català

Verb

empenedisqueu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb empenedir-se.

Variants

• empenediu, empenedigueu

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pe·ne·dis·queu (5)