Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /əmˈpɛn.tə/, balear /əmˈpən.tə/, /əmˈpɛn.tə/
Occidental: /emˈpen.ta/
Informal: /amˈpen.ta/ (occidental)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *impicta, forma femenina del participi de impingere, segle XIV.

NomModifica

em·pen·ta f. ‎(plural empentes)

  1. Cop donat a una persona, animal o cosa, per impel·lir-li moviment, normalment per a fer-la avançar o per a què perdi l'equilibri, quan és per fer-la avançar el cop és pel darrere, per tant, quan és a una persona és a l'esquena.
  2. Metafòricament i com extensió del significat anterior, qualsevol tipus d'acció que una persona fa sobre una altre perquè aquesta segona pugui realitzar una segona acció.
    Na Núria no es decidia a obrir el restaurant, però en Joan li va deixar diners i amb aquesta empenta va poder tirar endavant.
  3. Ànims per prendre la decisió.
  4. Tret de caràcter propi de les persones amb iniciativa i ganes de fer coses.
  5. (hoquei sobre herba) Llançament executat amb un moviment d'acompanyament de l'estic en què la bola surt projectada arran de terra.

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica