emponares

Català

Verb

emponares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de emponar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb emponar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: em·po·na·res (4)
• Anagrames: emponar-se, empresona, empresonà, esperonam