encalostrasses

Català

Verb

encalostrasses

1. (valencià, balear) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb encalostrar-se.

Variants

• encalostressis, encalostresses, encalostrassis, encalostrares

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·los·tras·ses (5)