encarigueres

Català

Verb

encarigueres

1. (col·loquial balear) Segona persona del singular (tu) del passat simple de encarir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb encarir.

Variants

• [1] encarires
• [2] encariguesses, encarissis, encarisses, encarires

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·ri·gue·res (5)