encativàsseu

Català

Verb

encativàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb encativar.

Variants

• encativéssiu, encativésseu, encativàssiu, encativàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·ti·vàs·seu (5)