encetàieu

Català

Verb

encetàieu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de encetar.

Variants

• encetavo, encetàveu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ce·tà·ieu (4)