encetegués

Català

Verb

encetegués

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb encetar.

Variants

• encetés, encetàs, encetara

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ce·te·gués (4)