enclusa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əŋˈkɫu.zə/^ⓘ, occidental /eŋˈkɫu.za/

Informal: nord-occidental /aŋˈkɫu.zɛ/, valencià, tortosí /aŋˈkɫu.za/

• Rimes: -uza
• Etimologia: Del llatí vulgar *inclūdine(m), de incūdem, acusatiu de incūs, segle XI.

Nom

enclusa f. ‎(plural encluses)

1. Peça quadrada de ferro, massissa, encaixada en un piló de fusta molt forta, sobre la que s'aprima o s'engruix el ferro a cops de martell.
2. Peça allargassada de ferro amb un extrem pla i l'altre acabat en punta que els segadors clavaven al terra i damunt de la qual trempaven el tall de la falç o la dalla picant amb un martellet. Per tal d'evitar que, en fer-ho, la peça s'enfonsés completament, solia tenir un topall a la meitat.
3. Os de l'oïda de molts vertebrats.
4. Núvol cumulonimbus amb forma d'enclusa de ferrer.

• 
  Enclusa de ferrer
• 
  Os enclusa
• 
  Núvol enclusa

Traduccions

Peça quadrada de ferro

• Alemany: Amboss ^(de)
• Anglès: anvil ^(en)
• Asturià: xunque ^(ast)
• Castellà: yunque ^(es)
• Danès: ambolt ^(da)
• Esperanto: amboso ^(eo)
• Finès: alasin ^(fi)
• Francès: enclume ^(fr)
• Ido: amboso ^(io)
• Islandès: steðji ^(is)
• Italià: incudine ^(it)
• Japonès: 金床 ^(ja)
• Llatí: incus ^(la)
• Luxemburguès: amboss ^(lb)
• Neerlandès: aambeeld ^(nl)
• Noruec: ambolt ^(lb)
• Occità: enclutge ^(oc)
• Polonès: kowadło ^(pl)
• Portuguès: bigorna ^(pt)
• Romanès: nicovală ^(ro)
• Suec: städ ^(sv)
• Txec: kovadlina ^(cs)

Os de l’oïda

• Alemany: Amboss ^(de)
• Anglès: incus ^(en)
• Castellà: yunque ^(es)
• Danès: ambolt ^(da)
• Finès: alasinluu ^(fi)
• Francès: incus ^(fr)
• Italià: incudine ^(it)
• Llatí: incus ^(la)
• Neerlandès: aambeeld ^(nl)
• Polonès: kowadełko ^(pl)
• Portuguès: bigorna ^(pt)
• Suec: städet ^(sv)

Núvol

• Noruec: amboltsky ^(no)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·clu·sa (3)
• Heterograma de 7 lletres (acelnsu)
• Anagrama: censual

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.