encuirassàreu

Potser volíeu: encuirassareu

Català

Verb

encuirassàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de encuirassar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb encuirassar.

Variants

• [2] encuirassàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·cui·ras·sà·reu (5)