endemà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ən.dəˈma/, occidental /en.deˈma/
• Rimes: -a
• Etimologia: Del llatí inde de mane ‎(«el demà d'allò»), segle XIII.

Nom

endemà m. ‎(plural endemans)

1. Dia que segueix immediatament aquell del qual es parla.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: el día siguiente ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·de·mà (3)
• Anagrama: demane

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB