endolciguéreu

Català

Verb

endolciguéreu

1. (col·loquial balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de endolcir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb endolcir.

Variants

• [1] endolcíreu
• [2] endolciguésseu, endolcíssiu, endolcísseu, endolcíreu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·dol·ci·gué·reu (5)