enduguen

Català

Verb

enduguen

1. (occidental, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb endur-se.
2. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb endur-se.

Variants

• [1] enduguin
• [2] enduguin

Miscel·lània

• Síl·labes: en·du·guen (3)