enfanguen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɱˈfaŋ.ɡən/, occidental /eɱˈfaŋ.ɡen/

Verb

enfanguen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de enfangar.
2. (occidental, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb enfangar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb enfangar.

Variants

• [2] enfanguin
• [3] enfanguin

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fan·guen (3)