enfermetat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɱ.fər.məˈtat/, occidental /eɱ.feɾ.meˈtat/
• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí infĭrmĭtāte ‎(literalment «feblesa»), segle XIII.

Nom

enfermetat f. ‎(plural enfermetats)

1. (antic) infermetat (manca de fermesa)
2. (antic, dialectal) malaltia

   «La tuberculosis i la sifilis són les enfermetats més generalisades entre la gent de mal viure.» (Juli Vallmitjana, Criminalitat típica local (pàg. 26), L'Avenç, 1910)

Variants

• [2] enfermedat (antic), infermetat (antic), infermitat (antic), infirmitat (antic)

Sinònims

• [1] infermesa
• [2] malaltia, mal

Notes

• Usat tradicionalment en alguns parlars, en altres es considera un castellanisme.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fer·me·tat (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB, Optimot, ésAdir

Català antic

• Etimologia: Del llatí infirmitāte.

Nom

enfermetat f. ‎(plural enfermetats o enfermetatz)

1. malaltia, manca de salut

   «Si l’armador serà alscunes vegades per enfermetat o per absència o per altra manera rahonablement embargat, en aquell cas son offici coman a un dels escuders de la cambra.» (Pere el Cerimoniós, Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, 1344)

Variants

• infermetat, infirmitat

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL