enfortívem

Català

Verb

enfortívem

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet d'indicatiu de enfortir.

Variants

• enfortiguévem, enfortíem

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·tí·vem (4)