Català

modifica
Oriental:  central /əɱ.furˈti/
balear /əɱ.foɾˈti/, /əɱ.furˈti/
Occidental:  nord-occidental /eɱ.forˈti/
valencià /eɱ.foɾˈtiɾ/, /eɱ.foɾˈti/
Informal:  nord-occidental /aɱ.forˈti/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: Del prefix en-, fort i la desinència -ir, segle XIII.

enfortir trans., pron. ‎(pronominal enfortir-se)

  1. Fer fort, o més fort.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: enforteixo, enforteix, enfortim

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: en·for·tir (3)

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

enfortir

  1. enfortir
    «Axí con los sarraïns foren enfortits per la paraula del rey de Maylorques, axí volch Déus que ·ls chrestians s' enfortiren e els sarraïns s' anaren aflaquén.» (Jaume I, Llibre dels fets, segle XIII)

Conjugació

modifica

Vegeu també

modifica