enfortia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɱ.furˈti.ə/
	balear /əɱ.foɾˈti.ə/, /əɱ.furˈti.ə/
Occidental:	/eɱ.foɾˈti.a/

• Rimes: -ia

Verb

enfortia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de enfortir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de enfortir.

Variants

• [1] enfortiva, enfortigueva
• [2] enfortiva, enfortigueva

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·ti·a (4)
• Heterograma de 8 lletres (aefinort)
• Anagrames: afitoren, atrofien, entafori, entaforí

Català antic

Verb

enfortia

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de enfortir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de enfortir