enfortiva

Català

Verb

enfortiva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de enfortir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de enfortir.

Variants

• [1] enfortigueva, enfortia
• [2] enfortigueva, enfortia

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·ti·va (4)
• Heterograma de 9 lletres (aefinortv)
• Anagrama: fitoraven