enfortigueres

Català

Verb

enfortigueres

1. (col·loquial balear) Segona persona del singular (tu) del passat simple de enfortir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir.

Variants

• [1] enfortires
• [2] enfortiguesses, enfortissis, enfortisses, enfortires

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·ti·gue·res (5)