enfortires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɱ.furˈti.ɾəs/
	balear /əɱ.foɾˈti.ɾəs/, /əɱ.furˈti.ɾəs/
Occidental:	/eɱ.foɾˈti.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

enfortires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de enfortir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir.

Variants

• [1] enfortigueres
• [2] enfortiguesses, enfortigueres, enfortissis, enfortisses

Miscel·lània

• Síl·labes: en·for·ti·res (4)
• Anagrama: enfortir-se

Català antic

Verb

enfortires

1. segona persona singular (tu) del passat de enfortir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de enfortir

Variants

• [1] enfortist
• [2] enfortisses