Català

modifica
Oriental:  central /əɱ.furˈti.ɾəs/
balear /əɱ.foɾˈti.ɾəs/, /əɱ.furˈti.ɾəs/
Occidental:  /eɱ.foɾˈti.ɾes/

enfortires

  1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de enfortir
  2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: en·for·ti·res (4)
  • Anagrama: enfortir-se

Català antic

modifica

enfortires

  1. segona persona singular (tu) del passat de enfortir
  2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de enfortir

Variants

modifica